la mar salà

No sé si algú de vosaltres ha sentit parlar alguna vegada dels Regnes Renaixent, suposo que la majoria de la gent que llegireu este post sí, però vaja de totes maneres per aquells que no ho sàpiguen és un joc d’Internet on tu crees el teu propi personatge, el fiques a treballar, li dones de menjar fas amics, i per als més hàbils fins i tot pots trobar parella.

La primera volta que jo vaig entrar a l’esmentat joc no va ser precisament per a jugar, tampoc serà necessari que explique el perquè la persona que ho te que saber ja ho saps per tant no és necessari dir res més. Bé al que anava jo vaig crear a Na Maduixeta, va començar sent una humil vigatana que passava desapercebuda entre tots els il·lustres del seu estimat Vic, però tot va canviar quan va conèixer el que ara és el seu estimat Mir Geribert, de cabells d’or i uns ulls blau cel preciosso, la gent començà a conèixer-la i d’aquesta forma a fer amics. Un dia ell li va dir que deixava Vic i que marxava a Puigcerdà ella boja d’amor el va seguir i va ser allí on realment va tenir un lloc important dins d’aquell imaginari poble. Va ser nomenada Tribú per el molt estimat Galceran de Pinós (encara ho és a hores d’ara) i va trobar amics com la Txiki, la Nymnia, Bercat, Noegar… Tampoc podría acabar sense fer-li un lloc a Vlcred, el trenca cors del Regnes.

Només jo i ella sabem les hores que hem passat dins la Taverna del Trobador Perdut de la qual ella és tavernera junt al  propietari i al millor amic de na Madu el gran Bartock, també uns dels millors poetes de l’època. El que està clar esque ha sigut una bonica forma de fer amics, i uns amics que pots ser si els veres en persona potser canviaria tot.

Tweet

Ens vam conèixer, però mai vaig poder dir-te quant t’estimava i t’estimo, perquè de sobte vas desaparèixer, vas desaparèixer del món sensible que diria Plató, però vas continuar més viva que mai dintre meu.

Tant en els moments bons, com en els no tant bons, per no dir dolents, sempre he sentit que has estat al meu costat, i sempre m’has acompanyat.
Tots diuen que ens semblàvem molt, la veritat esque mai ho he dubtat, de fet estic convençuda.

Alguns també creuen que açò mai ho podràs llegir, però jo sé que sí.
De tot cor espero que d’ací molt, molt i molts anys la vida igual que ens va separar ens torne a ajuntar allà on siga.
T’estimo!

Tweet

Ens vam conèixer, però mai vaig poder dir-te quant t’estimava i t’estimo, perquè de sobte vas desaparèixer, vas desaparèixer del món sensible que diria Plató, però vas continuar més viva que mai dintre meu.

Tant en els moments bons, com en els no tant bons, per no dir dolents, sempre he sentit que has estat al meu costat, i sempre m’has acompanyat.
Tots diuen que ens semblàvem molt, la veritat esque mai ho he dubtat, de fet estic convençuda.

Alguns també creuen que açò mai ho podràs llegir, però jo sé que sí.
De tot cor espero que d’ací molt, molt i molts anys la vida igual que ens va separar ens torne a ajuntar allà on siga.
T’estimo!

Tweet

Si d’alguna cosa pot presumir una persona de la comarca dels Ports és per la festa que tots els anys l’últim cap de setmana de juliol es celebra (este el primer d’agost), segur que tots ja sabeu a què em referisc i el que no ho sàpiga, estic parlant de l’APLEC DELS PORTS. L’ 1,2 i 3 d’agost la localitat de Villores acollirà a milers de persones, una població en la que tinc uns vincles molt especials i a la qual crec que li ve perfecte el lema de l’aplec d’este any "Si volem, podem".

Seran dies on Els Ports deixa clara la seua identitat, como durant trenta anys ha estat fent, i com cada poble on s’ha celebrat ho ha aconseguit superar amb èxit.

http://www.aplecvillores08.blogspot.com/

Tweet

Per a tu, perquè m’has regalat moments inolvidables, perquè m’ha
entés i ajudat durant un llarg any, perquè m’has cuidat, perquè m’he sentit una
més de la teua gent, perquè m’has obert el cor, i és més, t’has colat al meu i
mai vull que isques, perquè has descobert poc a poc tots els meus secrets,
perquè m’has fet feliç, perquè m’has fet sentir-me estimada, perquè m’has comprés
i aguantat tots els meus plors, perquè sempre m’has donat la confiança que tota
persona necessita, perquè mai t’has oblidat de mi, perquè repetiria sense tindre cap dubte totes els moments que hem passat junts, començant per l’espai natura i acabant per ara mateix, perquè m’has ensenyat a
estimar,perquè en tu és com somiar desperta, perquè mai podré donar-te les
gràcies per tot el que has fet i perquè tu , i  només tu, m’has enamorat.                      

Tweet

A setembre de l’any passat València va obrir-me les portes i em va collir ací com una més.

Reconec que al principi va ser difícil, deixava el meu estimat Forcall i amb ell totes les persones que sempre han estat al meu costat. Però també desitjava començar ja la vida universitària, la vida que sempre imagines.  Ara des de tots aquells pensament han passat ja nou mesos, nou mesos de somni, i mai millor dit, perquè han passat tant ràpid que m’han semblat com anar  a dormir i despertar a l’altre dia amb totes les il·lusions fetes realitat.

Un any immillorable i ple de milers d’experiències irrepetibles, només demanaria que el pròxim curs siga igual de bo que este, i si és així potser la carrera acabe en cinc dormides llargues i plenes de somnis.

Tweet