A setembre de l’any passat València va obrir-me les portes i em va collir ací com una més.
Reconec que al principi va ser difícil, deixava el meu estimat Forcall i amb ell totes les persones que sempre han estat al meu costat. Però també desitjava començar ja la vida universitària, la vida que sempre imagines. Ara des de tots aquells pensament han passat ja nou mesos, nou mesos de somni, i mai millor dit, perquè han passat tant ràpid que m’han semblat com anar a dormir i despertar a l’altre dia amb totes les il·lusions fetes realitat.
Un any immillorable i ple de milers d’experiències irrepetibles, només demanaria que el pròxim curs siga igual de bo que este, i si és així potser la carrera acabe en cinc dormides llargues i plenes de somnis.
